• La segona instància en el procés penal

    La segona instància en el procés penal

    En el dret processal penal espanyol l’apel·lació es concep com un recurs de segona instància limitat on els interessats només poden recórrer resolucions judicials en base als mateixos elements materials enjudiciats en la primera instància i, de manera excepcional, cal aportar nous elements de prova. D’aquesta manera, el Tribunal superior es troba constret a la valoració dels elements probatoris efectuats en la primera instància.

    Així doncs, el nostre sistema de recursos en el procés penal parteix del principi d’única instància, incloent el recurs de cassació. Les sentències dictades en els judicis de faltes, judicis ràpids (jutjats d’instrucció) i en els procediments abreujats competència dels jutjats penals poden ser recorregudes en apel·lació (Audiència Provincial), mentre que les sentències dictades en els processos per delictes més greus només poden recórrer en cassació. Com a conseqüència, el condemnat per delictes més greus (Audiències Provincial i Nacional) únicament pot recórrer la seva sentència condemnatòria davant del Tribunal Suprem per mitjà del limitat recurs de cassació, recurs extraordinari que, a diferència del recurs d’apel·lació, no permet una cognició àmplia de la cosa jutjada, sinó que només es permet per motius taxats i la seva finalitat no és altra que la de controlar l’aplicació del dret als fets definitivament preestablerts en la instància. D’aquesta manera, el dret processal espanyol es regeix per un principi en el qual la garantia processal és inversament proporcional a la gravetat de la pena.

    Amb la intenció de garantir la segona instància penal i per tal d’acabar amb la manca d’homogeneïtat en l’ordre penal, el legislador va modificar la LO 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial, per mitjà de la LO 19 / 2003, de 23 de desembre, en virtut de la qual, generalitzava l’apel·lació penal reformant així les competències de les Sales del Penal dels Tribunals Superiors de Justícia, atorgant-los el coneixement dels recursos d’apel·lació contra resolucions dictades en primera instància per les audiències provincials (art.73.3 c), i creant una Sala d’Apel·lació a l’Audiència Nacional amb la facultat de resoldre recursos d’apel·lació contra les sentències de la Sala penal (art.64 bis).

    Llegir article complet aquí.

Deixa un comentari

Cancel reply

Photostream

Este Sitio utiliza cookies, propias y de terceros, para analizar el uso que hacen los usuarios del mismo. Si quiere saber más sobre las cookies y el uso que realizamos de las mismas, consulte nuestra Política de Cookies. Si continua navegando por nuestro Sitio web, entendemos que acepta nuestras cookies; recuerde que siempre podrá deshabilitarlas y/o revocar su consentimiento siguiendo las indicaciones de nuestra Política de Cookies. ACEPTAR